Descripción del título

La reforma encabezada por Antoni Gaudí en la Catedral de Mallorca a partir de 1903 incluyó el proyecto, largamente ansiado, de abrir sus ventanales a la luz. Dicha tarea que solamente pudo iniciar, sería continuada por su discípulo y colaborador, Joan Rubió, hasta los años treinta. Desde la genialidad de las primeras vidrieras hasta la menor calidad de las últimas, lo cierto es que muchas de ellas otorgaron un papel destacado a la naturaleza y al paisaje como medios para vehicular el mensaje religioso, así como la inspiración en el entorno cercano, concebido como fórmula de identidad y de integración. Ello se explica a partir del pensamiento de Gaudí y del trasfondo ideológico y cultural que compartió con Rubió durante su estancia en Mallorca, concretándose en la originalidad de las piezas del primero y en las influencias artísticas que acabaron impregnando, décadas después, las del segundo
The reform led by Antoni Gaudí in the Cathedral of Mallorca from 1903 included the project, long longed for, to open its windows to light. This task, which he could only begin, would be continued by his disciple and collaborator, Joan Rubió, until the 1930s. From the genius of the first stained glass windows to the lesser quality of the last, the fact is that many of them gave a prominent role to nature and landscape as a means to convey the religious message, as well as inspiration in the nearby environment, conceived as a formula of identity and integration. This is explained from the thought of Gaudí and the ideological and cultural background that he shared with Rubió during his stay in Mallorca, concreting in the originality of the pieces of the first and in the artistic influences that ended up impregnating, decades later, those of the second
Analítica
analitica Rebiun29927835 https://catalogo.rebiun.org/rebiun/record/Rebiun29927835 220219s2021 xx o 000 0 spa d https://revistas.ucm.es/index.php/ANHA/article/view/78055 10.5209/anha.78055 S9M oai:ojs.pkp.sfu.ca:article/78055 https://revistas.ucm.es/index.php/index/oai ANHA DGCNT S9M S9M dc Antoni Gaudí y Joan Rubió. Naturaleza y paisaje en las vidrieras de la Catedral de Mallorca electronic resource] Gaudí. Rubió and the landscape. Nature and landscape in the stained glass windows of the Cathedral of Mallorca Ediciones Complutense 2021-09-22 Ediciones Complutense application/pdf Open access content. Open access content star La reforma encabezada por Antoni Gaudí en la Catedral de Mallorca a partir de 1903 incluyó el proyecto, largamente ansiado, de abrir sus ventanales a la luz. Dicha tarea que solamente pudo iniciar, sería continuada por su discípulo y colaborador, Joan Rubió, hasta los años treinta. Desde la genialidad de las primeras vidrieras hasta la menor calidad de las últimas, lo cierto es que muchas de ellas otorgaron un papel destacado a la naturaleza y al paisaje como medios para vehicular el mensaje religioso, así como la inspiración en el entorno cercano, concebido como fórmula de identidad y de integración. Ello se explica a partir del pensamiento de Gaudí y del trasfondo ideológico y cultural que compartió con Rubió durante su estancia en Mallorca, concretándose en la originalidad de las piezas del primero y en las influencias artísticas que acabaron impregnando, décadas después, las del segundo The reform led by Antoni Gaudí in the Cathedral of Mallorca from 1903 included the project, long longed for, to open its windows to light. This task, which he could only begin, would be continued by his disciple and collaborator, Joan Rubió, until the 1930s. From the genius of the first stained glass windows to the lesser quality of the last, the fact is that many of them gave a prominent role to nature and landscape as a means to convey the religious message, as well as inspiration in the nearby environment, conceived as a formula of identity and integration. This is explained from the thought of Gaudí and the ideological and cultural background that he shared with Rubió during his stay in Mallorca, concreting in the originality of the pieces of the first and in the artistic influences that ended up impregnating, decades later, those of the second Derechos de autor 2021 Anales de Historia del Arte Spanish Landscape; stained glass windows; Gaudí; Rubió; cathedral; Majorca; 20th century Paisaje; vidrieras; Gaudí; Rubió; catedral; Mallorca; siglo XX info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion de Mirabò Gralla, Concepció Bauçà. cre Anales de Historia del Arte; Vol 31 (2021); 173-194 Anales de Historia del Arte; Vol 31 (2021); 173-194 Anales de Historia del Arte; Vol 31 (2021); 173-194 Anales de Historia del Arte; Vol. 31 (2021); 173-194 1988-2491 0214-6452 https://revistas.ucm.es/index.php/ANHA/article/view/78055/4564456558706 /*ref*/Alcover, M. (2005). De l'illa d'or a l'illa de nacre. La pintura paisatgística de Mallorca, Palma de Mallorca: Ed. Cort /*ref*/Bassegoda, J. (1989). El gran Gaudí, Sabadell: Ed. Ausa, Sabadell /*ref*/Bassegoda, J. (1995). Gaudí, Barcelona: Salvat /*ref*/Bassegoda, J. (1999). Gaudí, arquitecto de la naturaleza. Restauración y rehabilitación, 29, 24-41 /*ref*/Bauçà de Mirabò, C. (2014). La llum a la Seu. Problemàtica histórica. En P. Fullana y M. Gambús (Coord.), La memòria contemporània de la Catedral: Miralles, Rotger, Sagristà, (pp. 61-86). Palma: Publicacions Catedral de Mallorca /*ref*/Bauçà de Mirabò, (2015). La capella de Sant Bernat i el llegat de Gaudí. En M. Gambús, (Coord.), La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. (pp. 181-214) Palma: Publicacions Catedral de Mallorca, vol. II /*ref*/Bauçà de Mirabò (2015). La llum a la Seu de Mallorca després de Gaudí. La gran polèmica entre els arquitectes Joan Rubió i Guillem Forteza (1915-1931), Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner editor /*ref*/Bonet, J. (2011). The stained glass work of Darius Vilàs. 1879-1950. En CVMA Corpus vitrearum forum for the conservation of stained glass, Lisbon 26th-28th september 2011, (pp. 1-7). Lisboa: Universidade Nova de Lisboa /*ref*/Cañellas, S. y Gil, N. (2017). El taller Amigó: de la tradició al progrés. El camí cap al vitrall modernista. En Ll. Bosch y M. Freixa (Coord.), Coup de fouet International congress Barcelona, juny de 2013 Barcelona: Universitat de Barcelona /*ref*/Capdevila, J. M. (1923). La poesia de Costa i Llobera. En M. Costa, Líriques, (pp. 9-33). Barcelona: Ed. Catalana /*ref*/Capellà, P. y Galmés, A. (Coords.). (2015). The arts and nature. Biology and Symbolism in Barcelona circa 1900 (epub). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona /*ref*/Casas, M. (2015). El vitral mallorquín de Joaquim Mir, la poza azul, Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Obtenido de https://blog.museunacional.cat/es/vitral-mallorquin-joaquim-mir-la-poza-azul/ [Consulta: 9 de junio de 2020] /*ref*/Cifre, B. (1986). Costa y Llobera y el mundo helénico. En Separata de Relaciones inéditas entre España y Grecia, (pp. 307- 321). Atenas: Instituto Cultural Español Reina Sofía /*ref*/Costa, M. (1923). Líriques, Barcelona: Ed. Catalana /*ref*/Da Silva, L. (2019). Perspectivas simbólicas de la naturaleza en el arte gótico: las vidrieras de la Catedral de Barcelona (1335-1495). En R. J. Payo y E. Martín y J. Matesánz y M. J. Zaparaín (Ed.). Vestir la arquitectura. XXII Congreso Nacional de Historia del arte, (pp. 891-896). Burgos: Universidad de Burgos, vol. 1 /*ref*/Ferrà, M. (1928). Els finestrals de la Seu, El Día, 15 de febrero de 1928 /*ref*/Frontera, G. (2012). Donde la naturaleza nos dice lo que no nos puede decir en ningún otro lugar. Las calas a través de la pintura, Mètode, 74, Universitat de València, Obtenido de https://metode.es/revistas-metode/monograficos/donde-la-naturaleza-nos-dice-lo-que-no-nos-puede-decir-en-ningun-otro-lugar.html [Consulta: 4 de enero de 2021] /*ref*/Gambús, M. (2015). La renovació visual de la Seu de Mallorca (1903-1947). El trasllat del cor i el procés d'installació de vitralls. En M. Gambús y P. Fullana (Coord.), Campins i Gaudí. La reforma de la Seu de Mallorca i la seva implementació en el monument (1903-1947) (pp. 275-421). Palma: Publicacions Catedral de Mallorca /*ref*/Gambús, M. (Coord.) (2015). La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després, Palma: Publicacions Catedral de Mallorca, vol. 1 /*ref*/Gaudí, A. (1982). Manuscritos, artículos, conversaciones y dibujos, Murcia: Marcià Codinachs ed /*ref*/Gaudí, A. y Mercader, L. (2002). Escritos y documentos, Barcelona: El Acantilado /*ref*/Gaudí, A. y Cabré, T. (2003). Gaudí. El arquitecto de la naturaleza, Barcelona: Librería Universitaria de Barcelona /*ref*/Gil, N. (1998). La influencia del arte japonés en el diseño de vidrieras modernistas. En Arte e identidades culturales, Actas XII Congreso CEHA (pp.133-140). Gijón: Universidad de Oviedo /*ref*/Gil, N. (2013). El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia (1890-1931), (Tesis doctoral), Universitat de Barcelona, Barcelona. p. 52. Obtenido de http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/134966/01.NGF_TESI.pdf. [Consulta: 24/05/2020] /*ref*/Gil, N. Antoni Rigalt i Blanch. En: Real Academia de la Historia. Obtenido de http://dbe.rah.es/biografias/51451/antoni-rigalt-i-blanch, [Consulta: 24/05/2020] /*ref*/Giralt-Miracle, D. (2003). Gaudí: la naturaleza en la arquitectura, Quaderns de la Mediterrània, 4, 127-131 /*ref*/Kerrigan, A. (1958). Gaudí restaurador, o la historia de Cabrit y Bassa, Papeles de Son Armadans, 15, (45bis), 122 /*ref*/Liaño, S. (2008). Rubió en Mallorca. Una relación bilateral. En: M. de Solà-Morales, Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista (pp. 122-144). Barna: COAC /*ref*/Liaño, S. (2010). Juan Rubió i Bellver en Mallorca. Arquitectura y teoría, (Tesis doctoral). [Versión TDX]. Obtenido de www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2023/SLG_TESIS.pdf [Consulta: 4 de enero de 2021] /*ref*/Llabrés, P. J. (2008). Gaudí en la Catedral de Mallorca, Barcelona: Triangle Postals /*ref*/Lladó, F. (2005). Pintores argentinos en Mallorca (1900-1936), Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner editor /*ref*/Matamala, J. (2011). Antoni Gaudí: mi itinerario con el arquitecto. Barcelona: R. Càtedra de Gaudí / Ed. Claret /*ref*/Matheu, P. A. (1959). La catedral de la luz, Palma de Mallorca: Atlante /*ref*/Nieto, V. (1978). La luz, símbolo y sistema visual. El espacio y la luz en el arte gótico y el Renacimiento, Madrid: Cátedra /*ref*/Nieto, V. (2011). La vidriera española. Ocho siglos de luz, Madrid: Nerea /*ref*/Nou diccionari 62 de la literatura catalana (2000). Miquel Costa i Llobera. En Lletra. La literatura catalana a internet. Ed. 62, 1-3. Obtenido de http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-costa-i-llobera/detall, [Consulta: 15 de enero de 2021] /*ref*/Peregrina, N. (Coord.) (2002). Fèlix Mestres i Borrell, pintor (1872-1933), Terrassa: Ajuntament de Terrassa /*ref*/Pons, D. (2006). Cultura i literatura a Mallorca entre els segles XIX i XX, Palma de Mallorca: Hora Nova /*ref*/Puig-Boada, I. (1929). El temple de la Sagrada Família, Barcelona: Ed. Barcino, 62 /*ref*/Puig-Boada, I. (1981). El pensament de Gaudí, Barcelona: Collegi d'Arquitectes de Catalunya /*ref*/Rubió, J. (1912). La Catedral de Mallorca. Conferencia dada con motivo de la excursión oficial de la Asociación de arquitectos de Cataluña, Barcelona: J. Bartra Laborde /*ref*/Rubió, J. (1906). La Seu de Mallorca, La Veu de Catalunya, 12 de enero de 1906 /*ref*/Rubió, J. (1907). El torrent de Pareys. II. La Fosca, La Veu de Catalunya, 14 de septiembre de 1907 /*ref*/Rubió, J. (1907). El torrent de Pareys. III y darrer, La Veu de Catalunya, 5 de septiembre de 1907 /*ref*/Seguí, M., González, E. (2008). Guillem Reynés Font. Una trajectòria interrompuda, Palma: G. Reynés Corbella, vol. 1 /*ref*/Solà, I. (1975). Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo, Barcelona: La Gaya Ciència /*ref*/Subiràs, M. (2002). Mediterrània i Noucentisme. En M. Novellón (Coord.), La razón del mito: congreso de Mitología Mediterránea, Terrassa, 1, 2 y 3 de julio de 1998, (pp. 58-64). Madrid: UNED /*ref*/Tous, Ll. (1995). Vitrales y rosetones de la Catedral de Mallorca, Palma: Catedral de Mallorca /*ref*/Tous, Ll. y Coll, P. (1993). Vitrales de la Catedral de Mallorca, Palma: Rotary Club